5é A. CONTE ÁLVARO

EL VIATGE DE PUCKI

          Pucki era un gos que vivia amb un xiquet que s’anomenava Doopsy. El xiquet  era  baix, de cabell llis i oscur. El seu caracter era divertit i amable.  Però no sabia que el seu gos era intel.ligent.  A Doopsy li encantava viatgar a llocs de molt lluny.  Habia anat a Londres, a Lisboa , a París ... I estava planejant anar al Japó.  Pucky estava molt nerviós perqué volia aprendre molt sobre com fabricar un cotxe, i era l’oportunitat de vore com es fabricava el seu model preferit de Toyota. Encara que estiguera molt preocupat per les despeses, estava en l’asumpte del viatge. De segur que anava a ser asombrós!!!

            Al menjador de casa Doopsy estava parlant amb els seus pares, de problemes del col.legi amb Cono.  No estava molt content, perquè no  havia anunciat a casa l’examen i els seus pares no savien perquè . 
            Pucky va aprendre l’any 1980 a parlar humà y al 1986 va acabar els estudis.  Com savia el que deien , els intentava ajudar. I Doopsy estava esperant la solució de Pucky. Doncs Pucky va agafar l’examen,  un full en blanc i el va copiar sense les respostes. Després, s’el va donar a Doopsy amb les respostes correctes.  Doopsy va agafar l’altre full i va copiar les respostes amb la seua lletra.  Mentre la mare li estava funyant, el no escoltava, i al acabar, li va ensenyar l’examen fals i la mare li va demanar perdó. Amb molta preocupació per si tenia problemes de vista, la mare s’en va anar a  la cuina per a preparar el sopar.

 - A la taula! - va gritar la mare, al mateix temps  que el pare estava parant taula. Al moment va apareixer la mare i va deixar a la taula un plat  on hi estava el menjar: sopa de fideus. A Doopsy l’agradava molt la sopa, però no els fideus. Però es menjava tot el que hi havia al plat. Va sopar i es va gitar.

            Al dia següent Doopsy es va alçar del llit i s’en va anar al col.legi amb la seua motxilla i els deures que havia fet eixe mateix matí. Al arribar a clase, va obrir el llibre de Matemàtiques i va començar a resoldre les multiplicacions que el professor havia explicat a la pissarra. Pucky anava dins de la motxilla. Al acavar la classe de Matemàtiques, tocava Coneixement del Medi. Doopsy volia fer una llista dels llocs que podia visitar de Japó. Havia investigat sobre aquella terra y savia que era molt bonica, però com havia tret un suspès en Coneixement del Medi va decidir escoltar les explicacions del professor.  La llista la va fer al pati amb Pucki i al arrivar a casa s’el va mostrar als seus pares.  Els pares es van queder impresionats per alló que havia fet Doopsy. A més a més,  quasi ya sabien quan anar al Japó. Eixe mateix dissabte prepararien les maletes per al viatge i el diumenge eixirien. I aixó va passar, el dissabte estagueren tota la vesprada preparant roba i menjar. Va arrribar un moment en qué s’escoltava molt soroll al carrer desde l’habitació on estaven tots tres.  Doopsy  va observar amb atenció i va vore al professor parlant amb el seu amic Jaume, ex-professor del col.legi.  En aqueix moment es va asomar la mare també a la finestra.  

     –-Escolta, Doopsy, baixa i pregunta-li al professor els deures per a aquesta setmana de viatge- va dir la mare, amb cara d’una satisfacció molt gran.  A Doopsy no li va fer molta gràcia, perquè no volia fer deures de vacances. 

     –No vull fer deures en vacances! - va gritar de sobte Doopsy. La mare li va contestar que els faria demá pel matí molt prompte, i volia que es llitara ja. Va baixar , li va dir lo dels deures al professor i es va gitar.

            Al dia següent es va alçar prompte del llit, va desdejunar i es va posar a fer els deures. Eren molts, i el va ajudar Pucki, el gos geni. A les dues de la vesprada va finalitzar tots els deures. Es va posar a menjar les creïlles que li havia preparat la mare. Al acabar, tots començaren a mirar les maletes i asegurar-se de que no s’oblide res. En breu van agafar el cotxe y van anar fins l’aeroport. Ahí hi havia molt avions, seguretat i persones a diversos animals com Pucki (que va anar un moment a saludar a un gos d’ells). Al moment van entrar en un tunel llarg amb cristals on els esperava una màquina amb una corda grosa per on els pares van deixar l’equipatge una estona.     

    –I ara que, triturem l’equipatge ?- va dir Doopsy mentre Pucki estava sorprés per l’ocurrencia del seu amic.

       –No, l’equipatge passa per dins de la màquina i torna a eixir. Es veu a l’ordinador on estan els de seguretat i si hi ha alguna cosa perillosa te la lleven, però nosaltes no portem res perillós- va dir la mare. Doncs Doopsy es va posar més content. Després van entrar per un passadís oscur fins arribar al avió.  Dins van aseure’s a les butaques de fusta que hi havia i es van cordar els cinturons de seguretat i començaren a volar. Des del cel es podien vore molts pardals de diferents tipus i colors, i els cotxes es veien com Mart en el cel blau oscur amb estreles de la nit.    

                                

         En unes  dihuit hores estaven al Japó. Primer van anar a Non Narushima on es van allotjar a un hotel. Al dia següent es van alçar, van desdejunar i van baixar a la recepció per  preguntar on es trobava la Fábrica de Toyota. Per sort,el recepcionista sabia parlar valencià i li va dir que era a Musashi Arai, molt prop d’allí. I se’n van anar  tots amb cara de molta il·lusió cap a la fabrica. Un vegada ja al carrer, de sobte es van adonar de que una veu  molt forta que els cridaven.  Primer creien que eren els crits d’un taxista que estava cridant a un client que no havia pagat.  O un policia perseguint un lladre. I es van adonar de que era el recepcionista del hotel.  Els va dir que coneixia un mecànic  d’allí i que si volíem alguna cosa sobre motors híbrids podíem tindre una xicoteta xarla amb ell. Van decidir que eixa mateixa vesprada tindrien una xarleta amb el mecànic.  

            -Vaig a parlar amb la fâbrica per avisar  de la visita vostra- va dir el recepcionista.  Mentre caminaven avinguda baix el recepcionista estava a l’hotel parlant amb l’atenció al client de la fabrica. Al arribar al fons de l’avinguda només s’observava  una carretera que arribava fins un edifici ple de fum contaminant . Per descomptat que era la fàbrica de Toyota. Per eixa carretera passava un taxi. Li van demanar pujar i els va portar fins la fàbrica de Toyota .De primer hi havia uns grandíssims pàrkings plens de cotxes de molts tipus.  Cada tipus de cotxes estava a una secció. 

            Al fons dels pàrkings estava l’edifici i un home a la porta. L’home ens va preguntar si veníem de visita i li van dir que sí.

        - Doncs començarem per la sala 8, on es fan els primers passos. Estava ple de bolis i papers amb taques de gasoil. Es on es fan els plans futuristes dels models.  Si no es feren aquests mapes no existirien els Toyota! El següent pas es el motor. Amb els plans calculen l’espai del motor i els fabriquen. Ara produïm molts híbrids (dos motors). Una vegada açò, fem la part exterior, la carrosseria del cotxe i després es fa l’interior, amb detalls. Mes tard li posem un contacte amb les peces i les rodes amb l’eix. El quint pas és el de pintar-lo amb pintura de molts colors. I l’últim pas es el de la pista. Tenim un circuit ample dins de la fàbrica per a provar cada unitat dels cotxes que fabriquem. I després els portem al pàrking fins que arribe el camió i s’els porte al concessionari. De sobte, Pucki estava ajudant a fabricar un cotxe!!! Com els va sorprendre molt que sàpiga sobre cotxes, el mecànic li va preguntar si li agradaria quedar-se allí un temps a ajudar a fabricar cotxes.

   - Pucki, t’agradaria quedar-te ací a treballar?- va preguntar la mare. 

       Un gran somriure va ser suficient per a que entengueren que volia quedar-se. Per la fi Pucki anava a complir el somni de la seua vida, dissenyar, muntar  i provar el seu preferit cotxe de Toyota!!!

 - Se que ací seràs molt feliç fent el que més t’agrada encara que estem separats. T’enviaré cartes, amic!!! - va dir Doopsy.   

 - Os trobaré molt a faltar- va dir Pucki amb llàgrimes als ulls.    

                                                                                                                        

     Al dia següent van prendre camí cap a Akatsuka, un xicotet poble amb habitatges rurals.  Des d’on van agafar un tren fins arribar a Itabashi Chuo, on van sopar. A les deu de la nit agafaren tren cap a Non Narushima, on descansaren i dormiren.  

     A les nou del matí es van alçar del llit i es van anar a Musashi Arai. Era una ciutat gran on hi havien molts edificis nous i molta gent.  Van menjar a un restaurant  espanyol que estava prop de l’estació de tren. Però com només quedaven tres pobles per visitar, van anar a Deishien, un barri d’aquell poble.  Per allí només hi passava un tren i hi havia una estació.  Les cases eren baixes i hi havia poca gent.  Van trobar un hostal molt bonic prop de ´´Deishien Train Station ``  i més barat que el de Non Narushima.  I van decidir deixar d’anar a Non Narushima. Van avisar per telèfon a l’hotel , van arreplegar l’equipatge i van agafar el tren de Deishien, que feia transbord a Musashi Arai.  Al arribar era tard i només li varen donar temps de deixar les maletes abans de sopar a l’hostal.  

     Al dia següent van desdejunar a les deu i una hora després es van anar a Higashi Umesato.  Estava molt a prop de l’estació final de tren Zigari Umesato – Asakusa  Motomachi. I l’hostal de Deihien va pujar el preu, doncs van tornar a allotjar-se a Non Narushima. Al vore eixa preciosa ciutat van anar amb el seguent tren direcció Asakusa Motomachi fins el final de línia, la ya dita ciutat.  Era més gran que totoes les demés i, a més a més, l’estació tenia fins huit rails¡¡¡ El que més hi havia a aqueixa ciutat eren edificis grans i alts. Però com era final de línia, es van quedar observant el cartell dels trens d’eixida cap a Non Narushima.  Primer van vore la via 2, la que havien agafar però al sentit contrari. Però es van adonar de que per la via 7 cada quinze minuts arriba un tren que va directe a Non Narushima sense interrupcions.  Van anar a aquella via i als dos minuts va estrar un tren.  El van agafar però van baixar de sobte perquè aquell tren anava ensentit contrari, eixes dos vies continuaven, en canvi de acabar el recorregut a aquella estació.  El que anava a Non Narushima era el de la via 7, no 8¡¡¡  I en un minut després aparegué el tren a Non Narushima. Va parar a Akatsuka i després va estacionar a Non Narushima.   Van baixar per la nit, perquè Doopsy i Pucki es van quedar a jugar a un parc d’Akatsuka.  Ràpidament van arreplegar l’equipatge, i van agafar un tren de doble planta per anar a l’aeroport.  Dues hores després va apareixer l’avió i s’en van anar amb les ganes de tornar¡¡¡